Discusión sobre este post

Avatar de User
Avatar de Pere Solà Gimferrer

Molt d'acord amb el que dius. També diré, però, una cosa. Hollywood durant molts anys ha estat mastegant molt els missatges i discursos de l'audiovisual (a la televisió ho he notat molt) amb ànims de rectificar anys de prejudicis i discriminació o senzillament per sumar-se al que percebien com una 'moda' política (la progressista). Només cal veure el comportament de Disney, zero compromès, basat en adaptar-se al discurs que té més força als EUA (i sempre des d'un conservadurisme, fent menys del que sembla).

Com no són amants de la intel·ligència, han produït i exportat molts productes de missatges obvis, a la superfície: moltes vegades m'he sentit davant de 'tesis polítiques' i 'missatges' abans que d'històries. I, mentre entenc que l'art pot transmetre missatges a voluntat (o de manera inconscient), em molesta aquesta ganduleria, aquesta mandra de posar-ho tan a la superfície.

Ara l'onada reaccionària aprofita aquesta percepció de l'espectador que no han conreat necessàriament ells des del seu discurs feixistoide per transmetre el que volen: un estat de paranoia, de desconfiança, d'odi. No els intento justificar, que consti, sinó només contextualitzar l'audiovisual que s'ha creat els últims anys i la infantilització i explicitació dels guions que també han creat el camp de cultiu perfecte per a aquesta ofensiva.

Avatar de Valentina Morillo

Tens tota la raó en tot el que dius i jo no ho hauria pogut expressar millor, ni més clar ni amb més eloqüència. Gràcies per aportar l’altra cara de la moneda al meu text.

Sin posts

Por supuesto, sigue adelante.